Sunday, May 10, 2020

CATALÁN -- Un conte alliçonador sobre l’OMS [Larry Romanoff – Moon of Shanghai, 10.05.2020]


No sembla haver-hi escassetat d’afirmacions procedents de múltiples fonts informades i independents en el sentit que l’OMS té dues funcions principals, la primera com a instrument per a la reducció de la població mundial en nom dels seus amos, i la segona com un poderós agent de comercialització per a les grans farmacèutiques, concretament els fabricants de vacunes. Molts crítics han assenyalat que els “experts en vacunació” de l’OMS estan “dominats pels fabricants de vacunes que es beneficien dels contractes enormement lucratius de vacunes i antivirals concedits pels governs”. I de fet, els comitès assessors i altres comitès involucrats en els programes de vacunes de l’OMS semblen estar molt poblats d’aquells que es beneficien directament d’aquests mateixos programes.
Igualment, les afirmacions i preocupacions sobre el control i la reducció de la població disten molt de ser teories conspiratives avui en dia, amb massa proves, algunes d’elles espantoses, que es tracta en realitat d’un programa important de l’OMS en l’actualitat. Ja hem vist massa proves contundents de la participació d’aquest organisme en les dues àrees i no podem justificar que es rebutgin les preocupacions com a temors inversemblants. A més, hi ha una inquietant llista d’individus estretament associats a l’OMS, que han tingut o bé la reducció de població o bé vacunacions massives com a projecte preferent; individus com David Rothschild, David Rockefeller, George Soros, Donald Rumsfeld, Bill Gates, i molts més, incloent la llista organitzacions nacionals com els CDC, FEMA, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units, els Instituts Rockefeller i Carnegie, el Consell de Relacions Exteriors, i altres.
No és difícil, sobre la base de totes les proves, arribar a la conclusió que l’OMS és una empresa delictiva internacional sota el control d’un grup central, amb dinasties empresarials europees al seu centre que, com va assenyalar un escriptor, “proporciona el lideratge estratègic i finança el desenvolupament, la fabricació i l’alliberament de virus sintètics artificials únicament per justificar vacunacions massives immensament rendibles”. Hem vist tants casos d’un virus inusual i aparentment fabricat al laboratori que ha aparegut sense previ avís, seguit immediatament per declaracions urgents i preocupants de l’OMS d’una altra vacunació massiva obligatòria.
Tenim la producció desenfrenada de virus mortals en laboratoris secrets d’arreu del món, i el repetit alliberament “accidental” dels mateixos en diverses poblacions (pensi en el Zika), aparentment i inevitablement sense explicació, disculpa o fins i tot aparença d’investigació real, i molt menys censura o càrrecs criminals o civils. També tenim la immunitat legal general per a totes les companyies farmacèutiques en la seva creació i disseminació de patògens mortals a través de vacunació. Quan afegim a aquesta barreja la història de criminalitat de l’OMS amb el seu ara famós programa internacional d’esterilitat per tètanus i HCG, el curiós moment de l’aparició de la SIDA, i els molts casos dels programes de vacunació de l’OMS que coincideixen perfectament amb un brot sobtat d’una altra malaltia inusual a les mateixes àrees i poblacions, hom hauria de ser un ideòleg empedreït per no tornar-se condemnadament suspicaç.

OMS – Vacunes i control de la població



A principis de la dècada de 1990, l’OMS havia estat supervisant campanyes massives de vacunació antitetànica a Nicaragua, Mèxic, Filipines, Tanzània i Nigèria. Totes elles expliquen una història similar que costa de creure, però amb fets massa clars per a rebatre El tètanus és una malaltia l’aparició de la qual sovint s’associa amb el fet de trepitjar un clau rovellat o alguna cosa semblant. Ha de quedar clar que els homes tindrien almenys la mateixa probabilitat, si més no, de trobar-se en aquesta circumstància que les dones, i potser els nens descuidats més que els adults, però el programa de vacunació de l’OMS estava dirigit només a les dones de 15 a 45 anys d’edat, és a dir, en edat de procrear. A Nicaragua, els destinataris eren les dones de 12 a 49 anys d’edat.
A més, s’accepta universalment que amb una sola vacuna antitetànica n’hi ha prou per proporcionar una durada de protecció de deu anys o més, però l’OMS, inexplicablement, va insistir en vacunar aquestes dones cinc vegades en el termini de diversos mesos. Poc després de l’inici d’aquests programes, van començar a sorgir preocupacions sobre els avortaments espontanis i altres complicacions que sorgeixen exclusivament en les poblacions vacunades. Per sospites, un grup a Mèxic va fer analitzar el sèrum de la vacuna i va descobrir que contenia l’hormona gonadotrofina coriònica humana (hCG). Aquesta hormona és crítica per al cos femení durant l’embaràs. Causa l’alliberament d’altres hormones que preparen el revestiment uterí per a la implantació de l’òvul fecundat. Sense ella, el cos de la dona és incapaç de mantenir un embaràs i el fetus serà avortat. Aquesta hormona va ser injectada a les dones juntament amb el sèrum del tètanus, causant que el cos femení els reconegués tots dos com a agents estranys i desenvolupés anticossos per destruir-los si mai apareixien en el cos en el futur.
En quedar embarassada, el cos d’una dona no reconeixeria la hCG com a amiga i produiria anticossos anti-hCG, la vacuna prèvia induiria el sistema immunològic del seu cos a atacar l’hormona que es necessita per dur a terme un fetus, prevenint embarassos posteriors en matar la hCG que és necessària per mantenir-los. Això vol dir que cada dona que va rebre la inoculació de l’OMS va ser vacunada no només contra el tètanus sinó també contra l’embaràs.(1) (2)
Al principi, l’OMS va negar els fets i va menysprear els resultats de les proves inicials, però després d’aquesta revelació cada nació va realitzar proves exhaustives i en tots els casos es va identificar l’hormona hCG al sèrum de la vacuna antitetànica. L’OMS finalment va guardar silenci i va suspendre el seu programa, però per llavors molts milions de dones havien estat vacunades i s’havien tornat estèrils. Un fet important és que les tres marques diferents de vacuna antitetànica utilitzades en aquest projecte van ser desenvolupades, produïdes i distribuïdes en secret, i que cap havia estat provada o autoritzada per a la seva venda o distribució en qualsevol part de món. Les companyies que les van produir van ser els Laboratoris Connaught i Intervex del Canadà, i els Laboratoris CSL d’Austràlia. Connaught és la mateixa empresa que, juntament amb la Creu Roja Canadenca, va distribuir sabent-ho productes sanguinis contaminats amb SIDA durant diversos anys la dècada de 1980, una organització criminal que hauria d’haver estat apartada juntament amb els seus propietaris.(3)
Una altra prova condemnatòria que els mitjans de comunicació occidentals van censurar va ser el fet que l’OMS havia participat activament durant més de 20 anys en el desenvolupament d’una vacuna contra la fertilitat que utilitzava la hCG unida al toxoide del tètanus com a portador, precisament la mateixa combinació que en aquestes vacunes. Segons els propis informes de l’OMS, havien gastat prop de 400 milions de dòlars en aquest tipus d’investigació sobre “salut reproductiva”. S’han escrit més de 20 articles d’investigació sobre aquest tema, molts d’ells de la pròpia OMS, que documenten en detall els intents de l’OMS de crear una vacuna contra la fertilitat utilitzant el toxoide del tètanus. I no estan sols; l’UNFPA, el PNUD, el Banc Mundial i, per descomptat, sempre que ens trobem amb esforços secrets de control de la població, l’omnipresent Fundació Rockefeller, són aliats en aquesta causa, igual que l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units. El Govern de Noruega també va ser un soci en aquesta barbàrie, contribuint amb més de 40 milions de dòlars per desenvolupar aquesta vacuna antitetànica.
La Fundació Bill i Melinda Gates ha finançat en gran mesura la distribució de la vacuna antitetànica a l’Àfrica a través de l’UNICEF, que és l’organisme que va proporcionar a Kenya la vacuna amb hCG. Gates va dir: “El món d’avui té 6.800 milions de persones. Això vol dir que s’està encaminant a uns 9.000 milions. Ara bé, si fem un treball realment bo amb les noves vacunes, amb l’atenció de la salut i els serveis de salut reproductiva, podríem reduir-lo potser en un 10 o 15%”.(4) La Fundació Rockefeller també va finançar fortament aquesta investigació i distribució de vacunes.(5) Tot això equival a un genocidi a escala planetària.
Vaig examinar detalladament el lloc web de l’OMS i vaig descobrir que hi havia dotzenes d’articles, molts escrits per investigadors de l’OMS, que documentaven en detall els intents de l’OMS de crear una vacuna contra la fertilitat utilitzant el toxoide del tètanus com a portador.(6) S’hi van incloure alguns articles destacats:
– “Perfil clínic i estudis toxicològics de quatre dones immunitzades amb Pr-B-hCG-TT”, Contracepció, febrer de 1976, pàg. 253-268.
– “Observacions sobre l’antigenicitat i els efectes clínics d’una vacuna candidata contra l’embaràs”: Sub-unitat B de la gonadotropina coriònica humana vinculada al toxoide del tètanus”, Fertilitat i esterilitat, octubre de 1980, pàg. 328-335.
– “Fase 1 d’Assaigs Clínics d’una vacuna Control de Natalitat de l’Organització Mundial de la Salut”, The Lancet, 11 de juny de 1988, pàg. 1295-1298. “Vacunes per a la regulació de la fecunditat”, capítol 11, pàg. 177-198, Recerca en reproducció humana, Informe biennal (1986-1987), Programa Especial de Recerca, Desenvolupament i Formació d’Investigadors en Reproducció Humana de l’OMS (OMS, Ginebra 1988).
– “Les vacunes contra l’HCG es troben en assajos clínics”, Scandinavian Journal of Immunology, vol. 36, 1992, pàg. 123-126.
Ja el 1978, l’OMS estava explorant activament la forma d’erradicar gran part de la població del Tercer Món. Un document publicat per l’OMS(7) es titulava “Avaluant… les vacunes d’antígens placentaris per a la regulació de la fertilitat”; en el document es reconeixien “progressos substancials” en el seu programa mundial d’eugenèsia d’eliminació dels no blancs, però s’assenyalava, tanmateix, “la necessitat urgent d’una major varietat de mètodes” de prevenció de la fertilitat, i s’insistia en que “la immunització com a mesura profilàctica ara està tan àmpliament acceptada”, que l’ús de les vacunes d’esterilització seria molt atractiu (per als qui dispensen les vacunes) i oferiria “una gran facilitat de lliurament”.
Si això no és clar, l’OMS diu que les vacunacions per a d’altres fins –protecció contra les malalties– són tan comunes i àmpliament acceptades, que la inoculació és probablement la forma més fàcil d’esterilitzar les poblacions dels països subdesenvolupats. En el document s’assenyala a continuació l’acumulació de proves que “hi ha proteïnes específiques del sistema reproductiu” que “podrien ser bloquejades” per les vacunes i proporcionar un nou mètode de “regulació de la fertilitat”. Entre els avantatges declarats d’una vacuna d’esterilització s’hi troba el fet que podria prevenir o interrompre la implantació de l’òvul fecundat a la paret de l’úter i, per tant, garantir que tota concepció (no blanca) resultaria en un avortament espontani o en un avortament natural, és a dir, una vacuna anti-hCG. El document continua:
“Les proves… revelaran si amb una sola injecció n’hi ha prou per assolir el nivell d’immunització desitjat, o si es necessitaran diverses injeccions de reforç. El principal efecte desitjat és aconseguir un grau d’immunització suficient per..: a) Neutralitzar l’activitat hormonal de la hCG en viu, i b) Prevenir o interrompre la implantació en una etapa molt primerenca de l’embaràs. Encara no s’ha establert si la immunització amb el conjugat de pèptids d’hCG β causarà una neutralització biològica irreversible de la hCG… Això probablement variarà d’un individu a un altre. En el primer cas, la indicació de la immunització es limitarà a l’esterilització, mentre que en la segona eventualitat… la immunització pot considerar-se com una mesura antifertilitat duradora però reversible”.
Els dies 17 i 18 d’agost del 1992, l’OMS va elaborar un informe titulat “Vacunes reguladores de la fecunditat”, resultat d’una gran reunió a Ginebra de científics i defensors de la salut de la dona “per examinar la situació actual del desenvolupament de les vacunes reguladores de la fecunditat”. La reunió va ser sobre un programa especial conjunt d’investigació en reproducció del PNUD, l’FNUAP, l’OMS i el Banc Mundial. L’informe afirmava, “… la investigació aplicada sobre les FRV (vacunes reguladores de la fertilitat) s’ha estat duent a terme durant més de vint anys…”, i es van discutir no només les vacunes anti-hCG que ja estan sent sotmeses a assajos clínics, sinó el desenvolupament d’altres vacunes com una vacuna anti-GnRH que estendria la infertilitat temporal deguda a la lactància materna.
Aquesta vacuna també s’estava provant sobre el terreny en aquest moment, amb la possible intenció d’emprar tots dos antígens en la mateixa vacuna, en el supòsit que una sola vacuna no pogués esterilitzar totes les víctimes. També van reconèixer els perills d’administrar aquesta vacuna a les dones que ja estaven embarassades, i van expressar que era gairebé segur que els anticossos estiguessin presents en la llet i que, per tant, podrien fer que els nens fossin permanentment estèrils també, amb l’enorme infravaloració que això “podria no ser acceptable per a tots els usuaris potencials…”. Des del principi, els planificadors de l’OMS es van adonar que durant les vacunacions massives, moltes dones embarassades també serien inoculades amb el sèrum anti-hCG, cosa que inevitablement provocaria no només l’esterilització i avortaments espontanis, sinó també trastorns autoimmunes incurables i defectes de naixement.
En el mateix document s’afirma que “a més de que les dones són immunitzades inadvertidament durant un embaràs establert, els fetus podrien estar exposats als possibles efectes teratològics de la immunització…”. En altres paraules, el personal de l’OMS inocularia lliurement les dones embarassades, i els embrions o fetus que no avortessin espontàniament experimentarien un creixement patològic del qual se’n derivarien diversos defectes congènits no definits. L’OMS no està investigant la “salut reproductiva”, sinó la impossibilitat de reproducció, i la seva vacuna contra el tètanus i la HCG no està en cap sentit “regulant” la fertilitat de les dones, sinó fent la seva fertilitat biològicament impossible, cosa que no és exactament el mateix. En el seu propi document s’afirmava que la vacunació probablement “causarà una neutralització biològica irreversible de la hCG”, cosa que significa l’esterilització permanent de dones innocents que van acceptar rebre la vacuna antitetànica.
Proveu de comprendre el que això significa: durant dècades, l’OMS va rebre centenars de milions de dòlars en fons per a la investigació i les proves, per produir una vacuna contra la fertilitat que faria que el sistema immunològic d’una dona ataqués i destruís els seus propis nadons a l’úter, una vacuna que combinarien subreptíciament amb una vacuna contra el tètanus sense informar-ne les víctimes. Dir que el seu engany va tenir èxit seria quedar-se curt. L’OMS va inocular a més de 130 milions de dones en 52 països aquesta vacuna, esterilitzant-ne permanentment un percentatge molt elevat d’elles sense el seu coneixement o consentiment. Només quan un enorme nombre de dones de tots aquests països van experimentar hemorràgies vaginals i avortaments espontanis immediatament després de les vacunacions, es va descobrir que l’additiu hormonal n’era la causa. Es van despertar sospites quan l’OMS va seleccionar només dones en edat de procrear i va especificar a més la pràctica inaudita de cinc injeccions múltiples durant un període de tres mesos, però els funcionaris de salut d’aquests països subdesenvolupats seguien confiant en la medicina de l’home blanc.
Després del descobriment de l’hormona en la vacuna, els metges nigerians van informar els metges de l’OMS, que els van dir que l’hormona hCG “no tindria cap efecte en la reproducció humana”, declaracions que sabien que eren falses. Quan aquesta informació va arribar a la gent, l’OMS va assumir una postura ofensiva i repugnant, burlant-se i ridiculitzant les nacions que havien realitzat les proves i revelat la contaminació, condemnant-les per incompetents, per tenir laboratoris de proves “inadequats” i per utilitzar mostres o procediments inadequats. Els funcionaris de l’OMS van afirmar que aquestes nacions “no tenien el tipus de laboratori adequat per fer les proves”. “Els laboratoris només saben com analitzar les mostres d’orina… “Aquesta és la resposta estàndard de les agències occidentals, governs i corporacions, quan són sorpresos amb productes adulterats. Quan es va descobrir que les begudes de Coca-Cola a la Xina contenien nivells aterridors de pesticides i clor, l’acusació immediata va ser que els laboratoris biològics de la Xina eren tots incompetents. Quan es va descobrir que els fideus de Nestlé a l’Índia contenien quantitats perillosament tòxiques de plom, tots els laboratoris de l’Índia eren incompetents. El següent pas és produir acuradament unes poques mostres que se sap que no estan contaminades, lliurar-les a un laboratori “independent” que inevitablement les declari netes, i després treure la història de la primera plana.
Quan es va fer el descobriment, moltes nacions van promulgar immediatament ordres de restricció legal contra els programes de vacunes de l’OMS i l’UNICEF. Els funcionaris de l’OMS i l’UNICEF van dir que les “greus acusacions” no estaven “recolzades per proves”, la qual cosa era una ximpleria. L’UNICEF, l’USAID i l’OMS es van negar a examinar les proves com l’hemorràgia vaginal i els avortaments espontanis. També es van negar a discutir les raons d’una sèrie de cinc vacunacions poc espaiades quan amb una sempre n’hi havia hagut prou, ignorant el contingut dels seus propis documents publicats que afirmaven que es necessitarien múltiples injeccions d’una vacuna antitetànica-hCG per a una esterilització efectiva.
Davant els resultats documentats, els funcionaris de l’OMS van admetre que efectivament l’hormona existia “en petites quantitats” en “part” del material de la vacuna, però que era un resultat conseqüent d’una “contaminació accidental”. Ningú a l’OMS va intentar explicar la font de l’hormona hCG en volum suficient per contaminar 130 milions de dosis d’una vacuna, ni com aquesta “contaminació” va poder haver-se inserit “accidentalment” en totes aquestes vacunes. The Lancet va informar que l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units va subministrar gran part de l’hormona hCG per als experiments i proves de l’OMS. Els mitjans de comunicació occidentals estaven, per descomptat, massa ocupats en aquell moment dient-nos que l’Iran era molt malvat, per adonar-se de la petita qüestió que 130 milions de dones havien estat deliberadament vacunades contra l’embaràs, sense el seu coneixement. Com he esmentat sovint en altres llocs, els mitjans de comunicació occidentals són excessivament aficionats a diabolitzar Hitler, però Hitler no va esterilitzar 130 milions de dones sense el seu coneixement o consentiment, així que on és la indignació moral contra l’OMS? La indignació està enterrada en el fet que cap d’aquestes 130 milions de dones esterilitzades era blanca.
L’OMS va guardar silenci per un temps, però el 2015 Ràdio Vaticana va denunciar que les organitzacions de l’ONU, l’OMS i l’UNICEF estaven altra vegada executant vasts programes internacionals de despoblació de la terra fent servir vacunes per esterilitzar subreptíciament les dones als països del Tercer Món, aquest cop a Kenya. Va declarar que “els bisbes catòlics de Kenya s’han oposat a la campanya nacional de vacunació antitetànica adreçada a 2,3 milions de dones i nenes kenyanes en edat de procrear d’entre 15 i 49 anys, qualificant la campanya de pla secret del govern per esterilitzar les dones i controlar el creixement demogràfic”.(8) El maig del 2018 es va informar que a l’Índia s’estaven utilitzant vacunes per regular la fecunditat.(9)
I la pòlio, també
El 2009 es va produir un brot de poliomielitis a Nigèria, resultat directe d’un altre programa de vacunació de l’OMS, aquesta vegada directament relacionat amb la vacuna que es va fabricar a partir d’un virus de poliomielitis viu que sempre comporta el risc de causar poliomielitis en lloc de protegir contra ella, com van aprendre els estatunidencs per al seu disgust fa molts anys. Avui dia a Occident, les vacunes contra la poliomielitis estan fetes d’un virus mort que no pot causar poliomielitis. Aquest últim brot patrocinat per l’OMS va començar en realitat diversos anys abans, i l’OMS va culpar el virus viu de les seves vacunes que d’alguna manera havia “mutat”. Així que una vegada més, l’OMS està causant la poliomielitis al món subdesenvolupat, enmig de l’evidència que per cada cas de poliomielitis identificat hi ha centenars d’altres nens que no desenvolupen la malaltia però segueixen sent portadors i la transmeten a d’altres. Des de fa molt de temps s’ha reconegut que la vacuna oral viva utilitzada per l’OMS pot causar fàcilment les mateixes epidèmies que pretén eliminar, i per descomptat no hi ha proves publicades que el virus de la poliomielitis hagi “mutat” de fet. El mateix va passar a Kenya, aquesta vegada utilitzant l’hormona hCG vinculada a les vacunes contra la pòlio, amb els mateixos tràgics resultats.(10)
A la fi de 2013, Síria va experimentar un brot sobtat de poliomielitis, el primer en aquest país en uns 20 anys, i en una zona que havia estat sota el control de mercenaris revolucionaris recolzats pels Estats Units. El govern sirià va afirmar tenir proves que aquests estrangers van portar la malaltia al país des del Pakistan, des d’agències occidentals (Estats Units). L’OMS va actuar al Pakistan en un altre dels seus “programes de vacunació humanitària”, que estranyament va coincidir a l’àrea geogràfica amb un greu brot de poliomielitis, i les autoritats sirianes es van mostrar fermes en que Occident la va transmetre a la seva nació quan l’UNICEF va comprar 1,7 milions de dosis de vacuna antipoliomielítica, tot i que no s’havien vist casos de poliomielitis des del 1999. Després que es va iniciar el programa de vacunació massiva, els casos de poliomielitis van començar a reaparèixer a Síria.
L’UNICEF va iniciar un programa similar de vacunació massiva amb 500.000 dosis de vacunes orals vives contra la poliomielitis a Filipines, tot i que no es va informar de cap cas de poliomielitis a Filipines des del 1993. Això encaixaria amb el patró d’altres casos d’emergències de malalties sobtades. Encara no he aconseguit reconstruir els programes de vacunació de l’OMS i altres programes a tots els llocs, però els brots sobtats de virus sempre són sospitosos, ja que no poden crear-se del no-res i s’han d’introduir en una població, i amb sorprenent regularitat apareixen en els resultats d’algun programa de vacunació de l’OMS. L’aparició sobtada i inexplicable de la pesta bubònica al Perú i Madagascar són dos d’aquests esdeveniments i, cada vegada amb més freqüència, els patògens no semblen tenir un origen natural. En particular, el virus del camell relacionat amb el SARS a l’Orient Mitjà tenia alguns signes evidents d’enginyeria humana, igual que el propi coronavirus del SARS. Hi ha molts altres casos d’aquesta mena que massa sovint es relacionen amb la presència d’algun programa de l’OMS.
L’OMS també està actuant a la Xina amb un alarmant potencial de desastre. Per exemple, a finals del 2013, diversos nounats xinesos van morir immediatament després que l’OMS els inoculés contra l’hepatitis B. El representant de l’OMS a la Xina, el Dr. Bernhard Schwartlander, va qualificar el programa de la Xina de “molt reeixit”, però em trobo amb sospites atroces sobre la seva definició d'”èxit”. Les morts dels nadons poden haver estat un desafortunat accident, però no em va animar el comentari de Schwartlander que és “difícil establir un vincle causal entre les vacunes i les morts dels nadons”. Coneixent la història passada de l’OMS i les seves inoculacions infeccioses, la “dificultat d’establir un vincle causal entre les vacunes de l’OMS i les morts de civils” pot haver estat la part que va ser “reeixida”.
Estudi de cas de Pfizer – L’epidèmia en el moment perfecte
Ja és ben sabut que molts dels nous medicaments van acompanyats de greus efectes secundaris, com danys hepàtics irreversibles, i solen ser mortals per als nens. El 1996, Pfizer va desenvolupar un nou antibiòtic anomenat Trovan per tractar una varietat d’infeccions –la meningitis, per exemple. Molts d’aquests nous antibiòtics són molt potents i tenen efectes secundaris que normalment els fan massa perillosos per ser utilitzats en nens, causant sovint danys permanents en el fetge, malalties en les articulacions i moltes altres complicacions debilitants. Inexplicablement, Pfizer va decidir realitzar assajos de prova en nadons. No obstant, Pfizer tenia el problema estàndard de que la certificació de la FDA als Estats Units requeria assajos clínics en éssers humans, i aquests són gairebé impossibles de realitzar als països desenvolupats perquè cap pare està disposat a permetre que els seus fills participin en aquests assaigs clínics tan arriscats, per no parlar de les demandes resultants dels assajos que han sortit malament. Per tant, aquestes companyies farmacèutiques tendeixen gairebé universalment a portar els seus assajos als països pobres d’Àfrica, Àsia i Amèrica de Sud, on les lleis no estan preparades i la gent no comprèn els riscos dels medicaments no provats i no aprovats. Per tant, les empreses farmacèutiques estatunidenques (i europees) van transformar el món en desenvolupament en un enorme laboratori de proves que no comporta cap capacitat financera.
Per sort, precisament en el moment en què Pfizer estava a punt per iniciar els assajos clínics d’aquest nou fàrmac, Nigèria es va veure sobtadament i inexplicablement afectada per una de les pitjors epidèmies de meningitis de la història. I per descomptat, Pfizer hi era per ajudar el govern nigerià a afrontar el brot. Però Pfizer no es va ocupar exactament del brot; el que va fer va ser dur a terme un assaig clínic censurable per al seu nou medicament, en un grup de víctimes amb poques probabilitats de queixar-se. En lloc d'”ajudar”, com afirmava, Pfizer va reunir un grup de prova i un grup de control, donant a un grup el nou medicament de Pfizer i un producte de la competència a l’altre. Ràpidament es va fer evident que els estatunidencs no hi eren en una missió humanitària, sinó que s’estalviaven la despesa dels assajos en viu. Després d’experimentar amb unes 200 víctimes, van reunir la informació de les proves i se’n van anar, al bell mig de l’epidèmia de meningitis, sense haver salvat cap vida. El govern nigerià va calcular les morts en unes 11.000.
Aquest hauria estat el final, llevat que poc després va esclatar una controvèrsia sobre la relació entre la necessitat de Pfizer de realitzar assajos de prova i el brot de meningitis. En efecte, l’OMS era a Nigèria immediatament abans d’aquell moment en un altre dels seus programes de vacunació “per salvar vides”, aquest cop per a la poliomielitis, i el moment i el lloc del brot de meningitis aparentment coincidien perfectament amb el programa de vacunació contra la poliomielitis de l’OMS. I, per descomptat, s’ajustava perfectament a la necessitat de Pfizer d’un gran nombre de subjectes de prova. Va haver-hi demandes i pagaments, acusacions i negacions, però fins al dia d’avui Nigèria rebutja l’entrada de l’OMS al país i no participarà en cap altra ajuda “humanitària” de l’ONU o l’OMS. No podem dir definitivament que l’OMS creés deliberadament l’epidèmia de meningitis en benefici de les proves de Pfizer, però és l’única teoria que encaixa amb tots els fets coneguts i és el tipus de coses que l’OMS sembla fer regularment. Hem d’assenyalar la intenció de Pfizer de comercialitzar Trovan als Estats Units i Europa després de les seves proves amb aquests nens africans, però la FDA es va negar a aprovar Trovan per als nens estatunidencs a causa dels greus perills.
El comportament de Pfizer després que aquestes “proves de camp” es van acabar va ser, de fet, molt més que reprovable. Les demandes es basaven en afirmacions que Pfizer no comptava amb el consentiment adequat dels pares per utilitzar un fàrmac experimental en els seus fills, l’ús  del qual no només va deixar molts nens morts sinó també d’altres amb danys cerebrals, paràlisi o problemes per parlar. Pfizer va arribar finalment a un acord amb el govern de l’estat de Nigèria per pagar 75 milions de dòlars per danys i perjudicis i crear un fons de 35 milions de dòlars per compensar les víctimes. Això, després del que The Guardian va descriure com “una batalla legal de 15 anys contra Pfizer per un judici ferotgement controvertit per drogues”. Pfizer no només es va resistir fins al final, obligant les famílies pobres a passar per 15 anys d’infern abans de cedir finalment, sinó que va recórrer a l’extorsió i el xantatge dels funcionaris del Govern de Nigèria en un intent d’evitar fer qualsevol pagament a les famílies de les petites víctimes en el seu judici per drogues il·legals. The UK Guardian va informar que els cables diplomàtics filtrats del govern dels Estats Units van revelar que “Pfizer va contractar investigadors per cercar proves de corrupció contra el fiscal general de Nigèria en un esforç per persuadir-lo que abandonés l’acció legal”, amb l’aparent ple coneixement i possiblement l’ajuda del Departament d’Estat dels Estats Units.
The Guardian va declarar que cables diplomàtics van gravar les reunions entre el gerent de Pfizer al país, Enrico Liggeri, i funcionaris dels Estats Units a l’ambaixada d’Abuja el 9 d’abril del 2009, declarant: “Segons Liggeri, Pfizer havia contractat investigadors per descobrir els vincles de corrupció amb el fiscal general federal Michael Aondoakaa per a denunciar-lo i pressionar-lo perquè abandonés els casos federals. Va dir que els investigadors de Pfizer estaven passant aquesta informació als mitjans de comunicació locals”. The Guardian també va informar que no hi havia cap suggeriment ni prova que el fiscal general de Nigèria s’hagués deixat influenciar per aquesta pressió. Pfizer, per descomptat, va afirmar que tota la qüestió era “absurda”, però podem suposar que els cables –que van ser classificats com a “confidencials”– no van mentir.
Sembla ser que Pfizer estava encobrint alguna cosa en totes les seves declaracions, no només amb afirmacions sobre l’aprovació del govern i coneixement dels pares, sinó amb l’afirmació que un metge nigerià se’n feia càrrec i dirigia els experiments. En l’estudi del govern es va determinar que el metge local era el director “només de nom” i que la majoria de les vegades ni tan sols se l’informava dels procediments de l’estudi i se’l solia “mantenir a les fosques”. A més, Pfizer va utilitzar la carta falsa d’un departament inexistent per obtenir l’aprovació de la FDA per aquests assajos clínics. Pfizer finalment va admetre que la carta falsificada era “incorrecta”, però no estic segur que sigui l’adjectiu més apropiat per utilitzar. Pfizer també va fer la exasperantment deshonesta afirmació que el seu antibiòtic “Trovan va demostrar la major taxa de supervivència de qualsevol tractament a l’hospital. Trovan va salvar vides inqüestionablement”. Bé, potser, però les dades en què Pfizer va basar aquesta afirmació van ser el fet que en un lloc cinc pacients van morir després de prendre la la droga de Pfizer mentre que 6 pacients van morir després de fer servir un altre medicament, sense dades sobre la gravetat de la infecció o sobre qualsevol altra cosa. En el millor dels casos, una afirmació buida i fonamentalment deshonesta.
Per desviar la qüestió que el Trovan de Pfizer és letal per als nens, l’empresa va afirmar que l’organisme internacional Metges sense Fronteres estava administrant el medicament de Pfizer en el seu propi programa de tractament de gran envergadura, afirmació que MSF va negar amb vehemència, dient: “Mai hem treballat amb aquesta família d’antibiòtics. No la fem servir per a la meningitis. Aquesta és la raó per la qual ens va sorprendre veure aquest assaig a l’hospital”. Va ser Liggeri de Pfizer qui va afirmar que les demandes contra Pfizer “eren de naturalesa totalment política”, i Liggeri també es va inventar l’acusació que MSF havia administrat el Trovan de Pfizer a nens.
El 2006, The Washington Post va informar sobre un llarg estudi del Govern de Nigèria en el qual es va arribar a la conclusió que Pfizer violava el dret internacional assajant la seva droga no aprovada en nens amb infeccions cerebrals. Sembla que el Post va obtenir una còpia de l’informe confidencial que havia estat amagat durant cinc anys i en el qual s’afirmava que Pfizer mai havia rebut autorització del govern per al seu assaig clínic, ja que l’aparent carta d’autorització havia estat falsificada amb la capçalera d’un departament inexistent i estava datada en una data anterior a l’estudi. Segons l’article del Post, el govern va afirmar que l'”esforç humanitari” de Pfizer era “un assaig il·legal d’una droga no registrada, i un clar cas d’explotació dels ignorants”.(11)
La resposta dels Estats Units no va ser de vergonya per participar en aquest frau, ni el Departament d’Estat va condemnar Pfizer per dur a terme els assajos amb drogues o per intentar l’extorsió i el xantatge. En canvi, l’ambaixador dels Estats Units va condemnar la filtració dels cables de l’ambaixada estatunidenca, com si el fet de revelar públicament el delicte constituís una acció pitjor que el mateix delicte. El Departament d’Estat es va precipitar a condemnar “posar en perill persones innocents” i “sabotejar les relacions pacífiques entre nacions”, ignorant els fets que els judicis de Pfizer van fer molt més per “posar en perill persones innocents” i “sabotejar les relacions” del que podria fer la revelació d’un crim. Però als ulls del govern dels Estats Units, els estatunidencs no cometen crims, i en qualsevol cas les víctimes no eren blanques. Els cables afirmaven a més que Pfizer va arribar a un acord només perquè els honoraris legals i d'”investigació” havien estat costant a l’empresa més de 15 milions de dòlars l’any, cosa que porta a preguntar-se què passa pel cap d’aquestes persones, que es gastaran 15 milions de dòlars l’any durant 15 anys, per evitar pagar la meitat d’aquesta suma per compensar les vides que van destruir.
I encara hi ha més cosa. Hem vist tants exemples documentats de tribunals estatunidencs que han assumit la jurisdicció on no la tenen, acceptant jutjar casos sense la participació dels Estats Units que van ocórrer totalment a fora dels Estats Units, en flagrants violacions del dret internacional, i que només són indicatius d’arrogància imperial. Però quan Nigèria va intentar presentar demandes contra Pfizer als Estats Units, els tribunals estatunidencs es van negar a examinar els casos, al·legant estranyament que no tenien jurisdicció. I no és la primera vegada que el govern dels Estats Units, el Departament d’Estat i els tribunals dels Estats Units han tancat files per protegir una multinacional estatunidenca tancant els tribunals.
El 2004 i el 2007, els mitjans de comunicació nigerians van difondre informes molt reprimits als mitjans de comunicació estatunidencs i occidentals en el sentit que el país es negava a permetre que les autoritats sanitàries de les Nacions Unides seguissin administrant vacunes contra la poliomielitis, culpant l’OMS d’haver iniciat l’epidèmia de meningitis el 1996 que va donar lloc al molt qüestionable assaig de la droga de Pfizer en aquest país. Als dirigents nigerians també els preocupava que la poliomielitis i altres vacunes estrangeres es contaminessin deliberadament amb agents esterilitzants i d’una altra mena, com va passar a les Filipines i altres nacions aproximadament a la mateixa època. En gran part d’Àfrica, sembla que en queda poca de la confiança que abans existia en els organismes internacionals i en les empreses farmacèutiques dels Estats Units i Europa. Avui en dia, són vistos principalment com a depredadors imperials amb una agenda clarament antihumana, o almenys una agenda que és anti no-blanca. Les parts de Nigèria i altres nacions africanes que encara permeten la vacunació insisteixen ara en què aquesta es prepari en un país no occidental en què es confiï, sense la participació de l’OMS ni d’altres organismes occidentals.
Moltes nacions insisteixen avui en què l’OMS és un instrument per reduir les poblacions musulmanes, afirmació que cada vegada és més difícil de descartar com a simple paranoia i, de fet, Nigèria també va descobrir en aquest país esterilitzants en les vacunes de l’OMS que eren clarament capaços de reduir la fecunditat de les dones. Els mitjans de comunicació occidentals fan cas omís del conjunt de proves que recolzen aquestes afirmacions i sospites, i se centren en canvi en una preocupació moralista que “el món podria estar fallant en els seus esforços per erradicar la poliomielitis”, qualificant les preocupacions vàlides de tantes nacions com sospites ignorants i desinformades. Els mitjans de comunicació occidentals, per descomptat, estan tots llegint de la mateixa pàgina que els autors d’aquest ultratge.
També tenim als sempre presents apologistes corporatius, teixint els seus tapissos de desinformació intentant confondre irreversiblement un tema amb irrellevàncies i creant dubtes en la ment del públic. Un preferit perenne és l’afirmació que “aquests atacs a les empreses farmacèutiques podrien encoratjar els països a promulgar lleis que reduirien els beneficis dels medicaments, cosa que al seu torn podria obstaculitzar el desenvolupament de nous medicaments”. Aquesta ximple declaració és de Roger Bate, un “company” de la Xarxa de Política Internacional, que és un grup de pressió de les grans farmacèutiques, finançat per les fundacions i corporacions habituals, i de la qual el Daily Telegraph de Londres en va informar diligentment en la seva campanya per confondre el públic desinformat. La declaració és en realitat bastant intel·ligent, suggerint que la nostra condemna de les atrocitats i il·legalitats de les grans farmacèutiques són d’alguna manera “atacs” violents injustificats contra corporacions que no s’ho mereixen. En el cas de Pfizer i els seus judicis al Trovan a Nigèria, The Telegraph ens en dóna un incentiu addicional per simpatitzar amb les grans farmacèutiques dient-nos –sense proves ni documentació– que “els motius del govern nigerià (per condemnar Pfizer) també han estat qüestionats”, ja que la qüestió s’ha transformat dels censurables judicis amb medicaments que van provocar la mort de nens a un d’un govern poc fiable amb motius polítics qüestionables. Així, els mitjans de comunicació occidentals ho giraran i teixiran fins que la veritat en totes les seves formes desaparegui del paisatge per sempre.
Larry Romanoff és un consultor de gestió i empresari jubilat. Ha ocupat càrrecs executius d’alt nivell en empreses de consultoria internacionals i ha estat propietari d’un negoci d’importació i exportació internacional. Ha estat professor visitant a la Universitat Fudan de Xangai, presentant casos d’estudi en assumptes internacionals a les classes superiors de l’EMBA. El Sr. Romanoff viu a Xangai i actualment està escrivint una sèrie de deu llibres relacionats generalment amb la Xina i Occident. Es pot contactar amb ell a 2186604556@qq.com. És un col·laborador freqüent de Global Research.
Notes
(1) Vacuna contra el tètanus barrejada amb un medicament contra la fertilitat; https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12346214
2) HCG trobada a la vacuna antitetànica de l’OMS a Kenya; https://nexusnewsfeed.com/article/human-rights/hcg-found-in-who-tetanus-vaccine-in-kenya/
(3) Vacunes i control de la població: Una agenda oculta; https://www.thelibertybeacon.com/are-new-vaccines-laced-with-birth-control-drugs/
4) Bill Gates i l’agent antifertilitat de la vacuna antitetànica africana;
(5) Vacuna anti-fertilitat finançada per Rockefeller i coordinada per l’OMS; https://www.globalresearch.ca/rockefeller-funded-anti-fertility-vaccine-coordinated-by-who
(6) Només cal buscar al lloc web de l’OMS l’hCG per trobar els informes.
(7) Exp. Clin. Immunol. (1978) 33, (360-375); 8 febrer 1978
(8) El Vaticà: UNICEF i l’OMS estan esterilitzant les nenes a través de vacunes
(9) Les vacunes reguladores de la fertilitat s’estan provant a l’Índia; https://vactruth.com/2018/05/30/fertility-regulating-vaccines-india/
(10) Descoberta a Kenya una vacuna contra la poliomielitis amb hormona esterilitzant – L’OMS controla la població?
(11) Comitè culpa Pfizer per l’assaig clínic del 96 a Nigèria; www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/05/06/AR2006050601338.html
(12) Les companyies farmacèutiques financen grups de pacients que ataquen l’NHS; https://www.telegraph.co.uk/news/health/3112841/Drugs-companies-fund-patient-groups-which-attack-NHS-decisions.html
Copyright © Larry Romanoff, Moon of Shanghai, 2020


Larry Romanoff,

contributing author

to Cynthia McKinney's new COVID-19 anthology

'When China Sneezes'

When China Sneezes: From the Coronavirus Lockdown to the Global Politico-Economic Crisis