Wednesday, May 6, 2020

CATALÁN -- Un missatge de Larry Romanoff – Un canvi d’escenari [Larry Romanoff – Moon of Shanghai, 03.05.2020]


[Larry Romanoff – Moon of Shanghai, 03.05.2020]

Diamond Key Security Aims to Make the Internet Safe for Everyone



Vaig escriure un article el 19 de març del 2020 titulat “Tota la veritat té tres etapes”, enumerant-les així: Primera, s’ignora. Segona, és àmpliament ridiculitzada. Tercera, és acceptada com una cosa evident. En això, vaig ometre una cosa important. El segon pas té dues etapes: la veritat és àmpliament ridiculitzada però, si amb el ridícul no n’hi ha prou per evitar que la veritat guanyi força, assassins a sou emergeixen per matar el missatger, normalment en sentit figurat però de vegades literalment. Només si aquest esforç final fracassa, la veritat pot obtenir prou reconeixement públic per ser finalment acceptada com una cosa evident.

Els meus articles sobre la COVID-19 (que he rebatejat com a COVID-US) han aconseguit fins a la data milions de descàrregues i lectors als Estats Units. Ara han estat traduïts a molts idiomes (fins i tot a l’albanès) i publicats novament en llocs web i blogs a la majoria dels països amb els noms dels quals estem familiaritzats. Un portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors de la Xina va fer un post a Twitter amb un enllaç al meu article “COVID-19 – Further Evidence that the Virus Originated in the US”, dient que els meus articles sobre el virus han canviat la manera com ell ho veia tot, i va escriure al seu post “Si us plau, llegiu-lo i retuitegeu-lo”. També va fer un post similar a Weibo de la Xina, amb un enllaç al mateix article, i aquest post va rebre 160 milions de visites, confirmat per un article al NYT.

El gran volum va aclaparar els intents de ridícul, causant gran alarma i portant a l’assassinat com el curs normal dels esdeveniments. Després em van inundar amb encantadors missatges de persones que volien “arribar” fins a mi, en alguns casos “entendre’m millor”, entre elles l’Ambaixada dels Estats Units a Beijing, tots els principals mitjans de comunicació d’Amèrica de Nord (i alguns lacais europeus), i una col·lecció esparracada de diverses categories d’inadaptats. Algunes pretenien ser revistes europees serioses que demanaven permís per publicar els meus articles, però que clarament estaven més interessades en obtenir les meves dades bancàries i informació de contacte (per poder-me pagar). Si no, sol·licitaven la meva ubicació física i la meva adreça per enviar-me “personalment” còpies impreses (o potser fer-me una visita per altres raons). D’altres es van fer passar per estudiants de postgrau en universitats que anaven des de Harvard fins a West Overshoe, Kansas, i Nairobi, Kenya, també en aquest cas menys interessats en la investigació que en obtenir dades personals, informació de contacte i, sobretot, la ubicació física precisa.

Un destacat periodista d’un dels tres grans diaris dels Estats Units va enviar al principi repetits correus electrònics amb moltes preguntes personals sobre les que no n’havia de fer res, entre elles la raó del meu “baix perfil” i, el que és més important, si el govern xinès m’estava pagant. Després va progressar enviant-me munts de dades personals com el meu lloc de naixement, el nombre i el sexe dels meus fills, els noms d’antics socis comercials, fins i tot enviant fotos meves de la meva universitat i de dies posteriors, i molt més. El nostre periodista i exorcista dels mitjans de comunicació esperava intimidar-me per tenir una trobada personal. Altres van fer intents més limitats.

Aquestes activitats van coincidir amb el fet que la Casa Blanca declarés sobtadament totes les reunions i informació sobre la COVID-19 com a classificades “perquè tenia alguna cosa a veure amb la Xina”, i amb el Sr. Pompeo instruint tot el personal del Departament d’Estat arreu del món per “culpar la Xina” pel virus.

Després vaig rebre un missatge d’algú que deia ser “un periodista de verificació de fets” de l’editorial Gannett. Per complir la seva missió, semblava necessitar els noms i llocs de totes les meves fonts d’investigació, els noms d'”escriptors, funcionaris o comentaristes” (i col·laboradors) que estiguessin d’acord amb la meva posició i, més precisament, “d’on va recollir la investigació en el seu article?”. No vaig respondre, i l’endemà tots els meus articles sobre el virus es van convertir en objecte non grat a Facebook, tots els enllaços i publicacions es van rebutjar per ser “notícies falses” (per a la protecció d’estatunidencs innocents). Tots els comptes de WordPress semblen haver seguit ràpidament l’exemple. Sembla que siguin com ocells d’un mateix plomatge. I per descomptat, Google s’ha tornat sorprenentment selectiu en la informació que sembla no poder trobar. Com he escrit abans, l’únic valor de la “llibertat d’expressió” depèn principalment de tenir el control del micròfon.

En fracassar en aquests intents d’aturar la marea de la consciència pública, es va descobrir que la plataforma que havia estat publicant els meus articles sobre el virus els havia eliminat sobtadament. No entraré en detalls, però penso en “OTAN, CIA, RCMP, Govern dels Estats Units”, i no necessàriament en aquest ordre. Havent fallat en localitzar-me i silenciar-me, els matons van desconnectar el micròfon. La xarxa de censura dels Estats Units no només està molt unida i ben organitzada, sinó que té més força del que la majoria de nosaltres imaginem. I no dubten a fer-la servir.

El que em porta posteriorment al punt d’aquest correu electrònic. Els meus articles sobre el virus estan ara disponibles en molts idiomes (i més per venir) a: https://www.moonofshanghai.com/
Cal que continuem l’impuls de la marea perquè la veritat pugui arribar a la tercera etapa. Hi ha progrés, i n’hi haurà més.

Els viròlegs francesos han conclòs ara “El brot de coronavirus a França no va ser causat per casos importats de la Xina, sinó per una soca d’origen desconegut que circulava localment…”,(1) i, segons altres estudis, aquesta soca només existia als Estats Units. La meva informació és que Itàlia, Espanya i potser també Portugal han arribat a la mateixa conclusió.
A continuació, “Les dades mostren que els primers casos de COVID-19 de Canadà procedien dels Estats Units, no de la Xina”.(2)

De considerable interès és que Nova York està dient febrilment als estatunidencs que el “Coronavirus va arribar a Nova York des d’Europa, no des de la Xina”. Això no s’està fent per defensar la Xina, ni per cap augment sobtat de la justícia cristiana. Més aviat, és un moviment preventiu per desviar la culpa que segurament seguirà a la ineludible conclusió que Europa va ser sembrada des dels Estats Units. La base de la seva afirmació sembla ser únicament que la soca del virus que afecta Nova York i Itàlia és idèntica, la culpa s’atribueix als “viatgers” d’Itàlia que van infectar els estatunidencs a Nova York, mentre que s’ignora el fet que els avions no van buits quan volen dels Estats Units a Itàlia i tota l’evidència és que la infecció es va produir en l’altra direcció.(3)(4)

Llavors, “Estudi: la segona onada d’infecció del Japó va venir d’Occident”. Sembla que les primeres infeccions del Japó, com les de diversos altres països, es van produir entre alguns visitants de Wuhan, però “El virus confirmat al Japó tenia una característica més propera al gen del virus que es va propagar als països europeus que la de Wuhan”, i els haplotips d’Europa semblen haver-se originat als Estats Units perquè només aquest país té totes les soques.(5)

Finalment, el primer ministre australià va declarar recentment que el 80% o més de totes les infeccions del seu país provenien dels Estats Units.(6) De manera similar, Islàndia va confirmar que algunes de les seves infeccions de coronavirus han estat rastrejades fins a Denver.(7)(8)

Si em permet, m’agradaria demanar-li que enviï l’enllaç de Moon of Shanghai a qualsevol amic o conegut que hi pugui estar interessat. Per descomptat, també és lliure de tornar a enviar aquest article per correu electrònic. Tot i els obstacles esmentats, seria tràgic que es perdés l’impuls de la informació pública. Si us plau, ajudin a donar-li a Moon of Shanghai el tractament que es mereix. I, si s’hi sent inclinat, potser resi pel fracàs dels intents d’assassinat.

Les meves cordials salutacions,
Larry Romanoff


Fuente en catalán: L’HORA